Les faules són relats breus escrits en prosa o en vers on els protagonistes són animals que parlen.
Les faules tenen una finalitat educativa, per tant, apareix la moralina, que pot aparèixer al principi, al final, o simplement no apareix, perquè la trobem en el mateix contingut de la faula.
Nosaltres vam decidir representar a classe, la faula del Lleó i el ratolí, però vam cambiar el personatge del ratolí pel del conill, i vam afegir dos personatges nous, dos micos.
Aquí us deixem la nostre faula modificada, per què la pogueu llegir.
~
A l'ombra d'un arbre un lleó dormia una migdiada. Un
conill que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant, jugant, va caure
damunt l'esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d'una
grapada, el va atrapar i li va dir:
Lleó: com t’has atrevit a
despertar-me?!
El conill, en veure's pres del rei dels animals, li
va dir plorant i tremolant:
Conill: Perdona’m ha set sense
voler! Si em deixes marxar que sàpigues que si mai necessites ajuda, jo
t’ajudaré... Deixa’m marxar siusplau!!
El lleó va riure de valent.
Lleó: jajajajaja, com vols
ajudar-me tu conillet, a mi no m’ha d’ajudar ningú no veus que sóc el més fort
de la selva?
Lleó: Va marxa, no et vull veure
més!!
El conill molt espantat se’n va anar corrents.
Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes
d'uns micos molt entremaliats.
Mico 1: Per fi, després de tant de
temps intentant-ho, ja el teniiiim.....!
El lleó com que no podia sortir tot i la seva
gran força, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per
casualitat, aquell conillet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer
a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que
va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i es va escapar. Gràcies al
conill.
Micos: OH! (sorpresa)
Mico 1: Renoi!!! Ja no hi es!!!
Mico 2: S’ha escapat el
poca-solta! segur que ha marxat per
aquí, anem a buscar-lo.
I des d'aquell dia el conill i el lleó van ser
amics inseparables!
Tots: (micos, lleó i conill) canten la cançó:
“El lleó no em fa por”.
En aquesta pàgina podreu veure la faula original, d'on hem fet les variants que hem considerat oportunes.
Tot seguit els petits moments del dia de la nostra representació
 |
| ~ Els micos i el lleó |
 |
| ~ Els micos i el conill
~
|
 |
| ~Tot el grup de la faula: mico 2, lleó, conill i mico 1~ |
L'altre faula és la següent:
La gallina grassa i la gallina flaca.
En un galliner hi vivien unes quantes gallines; unes eren grasses i panxudes, i les altres , en canvi, eren flaques i escanyolides.
Les gallines grasses, que es trobaven guapes i elegants, sempre es reien de les gallines primes.
Gallina grassa: Ei gallina prima, sembles un esquelet! si ve un cop de vent marxaràs volant i no et trobaran mai més! Ben mirat, millor així tindrè més espai per mi!
Gallina prima: i tu què, que sembles una pilota de futbol? si et dono una cossa sortiràs rodolant!
Gallina grassa: calla flaca o et queixalarè.
La gallina prima, mig espantada, va marxar a un racó del galliner i no va sortir d'allà per por a les pessigades i burles de la gallina grassa.
Un bon dia, una cuinera va entrar al galliner:
Cuinera: Vull fer un estofat de gallina pels meus convidats d'avui. Com que són tan especials, haurè de buscar una gallina ben formosa.... Oita tu! aquí n'hi ha una de ben grassoneta; aquesta si que em servirà!
La gallina flaca en veure que s'enduien a la gallina grassa i la di:
Faula: no et riguis mai de ningú, ja que pot tenir més sort que tu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario