ELS TRES PORQUETS I ELS SEUS AMICS

En un lloc molt i molt llunyà hi vivia una família de porquets, la mare que es deia Nelly, el pare que es deia cerdi i els seus tres fills que eren: el porquet petit que li deien el petitó perquè era molt petit però molt aventurer, una porqueta que era la mitjana,és deia negreta perquè tenia la pell de color negre, a ella li agradava molt jugar a la pilota, i el porquet gran que tenia una cama que no la podia doblar, li deien el valent, perquè no tenia por de res.
Tota la família vivia molt feliçment en un camp molt gran on hi havia molts animals.



Mare                                        Pare                    porquet petit

Porqueta mitjana                                    Porquet gran



El porquet petit que li agradava molt investigar el camp, sempre marxava, a explorar-lo.


Un dia el porquet petit que estava molt aficionat investigant el camp, de sobte es va trobar en un ocellet de color blau i molt xerraire.

L’OCELLET: Bon dia porquet que fas per aquest camp tot solet???

PORQUET PETIT: Bon dia Ocellet, jo em dic petit i soc el més petit de la família, estic investigant el camp perquè un dia quan sigui gran em construiré una casa molt maca i ja busco el lloc per poder-la fer.


L’OCELLET: Ei doncs com que jo em conec molt bé el camp si vols t’acompanyo i així l’explorem junts.

PORQUET PETIT: Em sembla molt bona idea , va doncs som-hi.M’entres tant la porqueta mitjana estava jugant a pilota, molt a prop de casa i de cop es va trobar amb un gos molt juganer.

GOS: Bon dia porqueta com es que jugues sola a la pilota??

PORQUETA MITJANA: Bon dia gos, em dic negreta perquè tinc la pell de color negre, com que a cap dels meus germans li agrada jugar a pilota, per tant jugo tota sola.

GOS: Ei doncs a mi m’agrada molt jugar a pilota que vols que hi juguem junts?

PORQUETA MITJANA: Ei doncs m’agrada molt aquesta idea, ja podem començar.


I a l’altre canto de la casa hi havia el porquet gran que estava descansant sota un arbre molt gros. I de cop es va trobar el costat d’una Vaca.

VACA: Bon dia porquet s’està bé sota aquest arbre?

PORQUET GRAN: Bon dia vaca, em dic valent, perquè no tinc por a res, i aquesta hora s’està molt bé a qui sota.

VACA: vols que et faci una mica de companyia que et veig tot sol?

PORQUET GRAN: I tant com si, així podem parlar de moltes coses.

Els dies anaven passant i els porquets i els seus amics es van anar fent grans, i va arribar el dia en què cada porquet és volia construir la seva pròpia casa, i així ho van fer.

El porquet petit li va dir a l’ocellet:


PORQUET PETIT: Ocellet, avui ha arribat el dia de començar a construir aquella casa que tant he volgut construir. Que em vols ajudar-la a fer?

OCELLET: I tant com si , que haig de fer?

PORQUET:Doncs buscar molta palla perquè la casa me la vull fer de palla.

I els dos van començar a construir la casa i el cap de pocs dies la van tenir acabada.

La porqueta mitjana també es va començar a construir la casa, però ella la volia de fusta i la va dir al seu amic el gos :

PORQUETA MITJANA: Ei bon amic ara que ja me fet gran, ha arribat el moment de construir-me una casa de fusta.

GOS: Ei em sembla molt bona idea, vols que t’ajudi a construir aquesta casa?

PORQUETA MITJANA: Va doncs som-hi que així entre tots dos l’acabarem molt abans.

I així ho van fer.

I mentrestant el porquet gran, no tenia pressa en construir la seva casa, la vaca li va dir:

VACA: Ei porquet que no et vols construir la teva pròpia casa?

PORQUET GRAN: Si ja hi estic pensant, però no vull una casa qualsevol, la meva la vull fer de maons.

VACA: Doncs va si tens la idea la pots portar a terme i jo t’ajudaré.

PORQUET GRAN: Va doncs som-hi. I amb tantes ganes que si van posar que amb poc temps també la tenien llesta.

Quan tots els porquets van tenir la casa construïda per allà a prop hi havia un llop que estava sempre sol i molt trist i per distreure’s feia entremaliadures.

                                                                           LLOP

Primer el llop va anar a la casa del porquet petit i va començar a bufar i bufar i bufar fins que la casa va caure.

                                                          LLOP BUFANT LES CASES

LLOP: va començar a riure “ JA JA JA OITA QUE BÉ ARA JO NO PODEU VIURE JUNTS.

Però el porquet petit i el seu amic l’ocellet van córrer i volar cap a casa de la porqueta mitjana.

El llop que ho va veure, cap on anaven i ràpid hi va anar a veure si podia tirar a terra la casa.

Hi ho va probar.

LLOP: ABUFFF ABUFFF ABUUFFFF I de cop patapufffff i la casa de la porqueta mitjana a terra.

I el llop va començar a riure JA JA JA vosaltres tampoc teniu una casa on viure.

El dos germans porquets i els seus amics de seguida van córrer a casa del germà gran.

Però de seguida que el porquet gran ho va saber, va anar a buscar el Llop i si va enfrontar.

PORQUET GRAN: Ei llop que fas destrossant les cases dels meus germans?

 


LLOP: Es que estic molt sol i no tinc amics i em vull distreure amb alguna cosa

PORQUET GRAN: Doncs si continues fent això de destrossar les cases dels altres no tindràs mai amics, no està bé això que estàs fent. Jo si vols començar a tenir amics, et convido a que passis a casa meva on hi ha els meus germans i els seus amics i així veuràs com podem ser amics.


LLOP: tens tota la raó i em sap molt greu. Accepto la teva oferta i no us tornaré a molestar.


El llop va entrar a casa del porquet gran i juntament amb els altres porquets, l’ocell, el gos i la vaca va començar a fer els primers amics i mai més va molestar a cap animal.

                                        TOTS JUNTS VIVINT




I VET AQUI UN GOS I VET AQUI UN GAT QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.