Vet
aquí que una vegada, hi havia una nena molt bonica que era ballarina, que vivia
amb el seu pare. Tothom li deia Caputxeta
vermella, perquè sempre portava el cap tapat amb una caputxa i una capa
vermella. A la Caputxeta vermella li agradava anar molt sovint així vestida, ja
que quan es posava a ballar, la seva capa s’enlairava ben amunt i amunt. I s’ho passava d’allò més
bé.
Un
dia, de bon matí, la Caputxeta es va despertar molt feliç perquè era el seu
aniversari. Va anar cap a la cuina a veure el seu pare i li va dir:
-Pare,
avui m’agradaria portar a l’àvia un pot de mel i unes galetes, per celebrar el
meu aniversari amb l’àvia. El pare de la Caputxeta en veure-la tant i tant
contenta , va preparar un “cistellet”, i li va dir:
- Caputxeta, aquí tens el cistell que hi
portes tres coses: el pot de mel, les galetes i uns tovallons. Prepara’t abans
que no comenci a fer fred o es posi a ploure, i ves amb compte pel bosc de
mirar al terra quan ballis, que podries caure,
i fer-te mal. Vigila perquè el bosc és molt perillós, hi ha molts animals
salvatges. I Quan arribis, no ets
descuidis de dir-li bon dia a l’àvia.
-
Gràcies pare, ho faré tot bé- li va dir
la Caputxeta .
La Caputxeta vermella va agafar el cistell i després va començar a caminar per dins del
bosc.
A
la Caputxeta li agrada encantar-se pel bosc a mirar-ho tot i a ballar.
I
com era la tardor, va començar agafar castanyes i a cantar – lalalalala .
Mentrestant les estava collint, van aparèixer uns quants dels seus amics: els
follets, que la van ajudar a collir castanyes. Van agafar sis. I els follets li van preguntar: -
On vas estimada Caputxeta? I ella li va dir que anava a casa de l’àvia.
Els
follets es van fer invisibles i van desaparèixer. Van anar a casa de l’àvia de
la Caputxeta a avisar-la de que venia la seva néta, i doncs l’àvia els hi va
dir als fullets: - Crideu a tots els animals del bosc, ben fort, que vinguin a casa, que ve la
Caputxeta vermella. Els follets van fer aquest so: (xiular).
Mentrestant la caputxeta seguia pel bosc, molt
a la vora hi vivia un os molt gran, amb un cap molt gros, de color marró. Era
l’animal més perillós del bosc. De seguida, va olorar la mel, un menjar que
tant li agradava....(expressió: mmmm) ja que era tan dolça la mel.
De
sobte, la Caputxeta va veure davant seu, aquell os enorme, i l’os li va dir:
- - On vas, Caputxeta
maca?
- - Vaig a portar
aquest cistell a la meva àvia perquè avui faig anys.
- - I que portes sota
aquest cistell?
- - Porto un pot de
mel i unes galetes per esmorzar
I l’os li va dir: Felicitats Caputxeta
vermella, que voldries venir amb mi?
Tinc un regal per tu. (Però el que no s’havia la Caputxeta era que no tenia cap
regal per ella...No no, només volia la seva mel.)
Van
arribar a la cova, que era la caseta de l’os, i li va dir:- Deixa el cistell,
mira quina flor més maca.....I corrent va agafar el cistell de la Caputxeta
vermella per agafar la mel, i va dir entre ell:- Ja el tinc....!Avui no li
portaràs res a la teva estimada àvia. (riure). I la Caputxeta es va posar ben
trista i tenia molta por. Però un llop molt bo que hi era per allà, ho va veure
i li va treure la mel i el cistell a l’os i li va donar a la Caputxeta
vermella. I el llop li va dir a l’os:
- Senyor os, la mel era de la caputxeta
vermella, no es poden agafar les coses, si mai vols alguna cosa d’algú demana-ho,
abans de treure-li. La caputxeta estava tan agraïda pel llop que per haver-la
ajudat, li va dir:
-
Llop vine amb mi
a casa de l’àvia, que et convidaré a unes galetes amb mel.
El llop i la caputxeta es van fer amics, i van arribar a casa de l’àvia i hi
havia: els follets, i els amics del bosc de l’àvia.
L’àvia
havia preparat una taula plena de menjar, i la caputxeta li va donar el “cistellet”
i li va dir:- Bon dia àvia, oh quina sorpresa, gràcies! El llop m’ha salvat de l’os i gràcies a ell
porto la mel i les galetes, per tu àvia.
La
caputxeta vermella va bufar les espelmes, i varen ser feliços molts i molts
anys.
Com veieu, disfressada de Caputxeta vermella! Va ser el dia de la presentació del conte adaptat tradicional.
Per motivar i fer més enriquidor el conte, tant pels infants com pels adults és molt adequat i recomenable utilitzar un mètode que agradi i reforçi l'atenció dels espectadors, en aquest cas , va ser la disfressa i el cistell !!!!
Què hi haurà dintre d'aquest cistell que portava
la Caputxeta...?
Va ben carregat de cosetes!!
- La mel
- Les galetes
- Tovallons
- Castanyes
- Pinyes
- Fulles
- Una espelma
Però falta l'element principal...
EL
